En el nostre univers particular s'hi repeteixen uns ocellets, alguns de bec llarg, altres d'ulls ben oberts, cues majestuoses i portentoses crestes. Semblen protagonistes de faules, i en certa manera ho són.
Can Gavatx, casa meva, té una biblioteca de conte, d'aquelles on pots trobar des de la col·lecció sencera de Charlie Brown, passar per Narcís Oller i acabar amb edicions de butxaca d'Agatha Christie. No cal dir que amaga tresors, de fet és en un d'aquests volums on s'amaguen els nostres ocells.
Aparentment, sembla una relíquia, un llibre brut, foradat i feixuc. Una Santa en corona la primera pàgina, i jo que sempre m'he sentit atreta per les imatges religioses, ho vaig prendre com un senyal. Després, el segueix una enciclopèdia d'herbes "handmade", les plantes (ves a saber de quin segle) estan cosides en les seves fràgils pàgines, i unes lletres manuscrites, textos i petites icones en defineixen i dibuixen els seus marges.
Sempre que el miro imagino que el va anar guarnint una bruixa (de les bones i sàvies) aquelles que n'apuntaven les propietats i que barrejant-les entre elles en feien els millors remeis.
Com que és difícil d'imaginar i fins i tot de creure us adjuntem fotografies.
No estem equivocats dient que és un tresor oi?
La nostra tasca ha estat digitalitzar-los, portar-los al present. Volem que formin part del nostre i ara també vostre, imaginari. És una de les missions que ens proposem des de Cau Gavatx, recuperar elements del patrimoni i la cultura, traduir-los i portar-los al present. La difusió artística, la recuperació d'iconografia, restaurar la tradició i el patrimoni humà i artesanal, deixant un llegat i difonent el seu valor.